http://www.unpequeñocambio.com/
Millor del que m’esperava. Les crítiques l’havien deixat força malament, i, encara que no és un gran pel·lícula, la trama centrada en la relació entre el pare i el nen, és molt maca (les millors escenes de la pel·lícula són les que comparteixen aquests dos personatges). El pitjor, la poca credibilitat de la història d’amor, sobre tot per part de Jennifer Aniston que s’obstina a interpretar sempre el mateix personatge. En definitiva, una pel·lícula simpàtica.
http://www.disney.es/el-aprendiz-de-brujo
Entretinguda història amb un esquema vist en altres pel·lícules com la recent “Percy Jackson y el ladrón del rayo”. Noi jove que no acaba de trobar el seu lloc en el món, el descobriment de que posseeix poders (en aquest cas, és el primer merliniano, és a dir, que té les habilitats del mític mag Merlín), l’aprenentatge i perfeccionament d’aquestes habilitats gràcies a un inesperat mestre i finalment, la salvació del món de la destrucció per part de dolent de torn. Amb bons efectes especials. Per passar una estona ben distreta.
www.conocerasalhombredetussuenos.com
El cine de Woody Allen, pot agradar més o menys, però sempre dissecciona, amb més o menys encert, el comportament humà, les relacions personals i els conflictes existencials. Reconec que aquesta no és una de les seves millors pel·lícules, però com que a mi m’agrada força el seu cine, sempre li trobo el seu què. En aquest cas és interessant veure com un grup de persones insatisfetes amb la seva vida, miren de canviar el seu futur, cadascuna a la seva manera i en general amb poc èxit. La pel·lícula inclou també una crítica al tema de les teràpies espiritistes, encara que el personatge que es deixa embaucar per una vident, i el que es troba forçat a un canvi en la seva vida que no volia, és el que finalment aconsegueix ser més feliç. De tota manera, fa molt de temps que Woody Allen no està al nivell de, sempre des de la meva opinió, les seves millors obres, Hanna y sus Hermanas, Otra Mujer o September.
http://www.thekaratekid.es
Just una setmana abans de veure aquesta pel·lícula vaig veure per televisió la versió de 1984 i la veritat és que l’argument és bàsicament el mateix amb unes petites diferències com per exemple l’edat del protagonista (16-17 vs 12), el lloc on es muden (Los Angeles vs China) o la modalitat d’art marcial (karate vs kung-fu).... Jackie Chan està força convincent en un paper més dramàtic del que ens té acostumats, però al meu parer no té el carisme de l’entranyable Sr. Miyagi (la gent de la meva generació recordarà el seu famós “dar cera, pulir cera”). De totes maneres, encara que no crec que passi a la història, és un film molt entretingut.
http://catsanddogsmovie.warnerbros.com
La veritat és que aquesta història a lo James Bond, però amb gossos i gats és bastant divertida. Els nens, públic principal, s’ho passen d’allò més bé, i els adults, doncs també (amb, per exemple, el gat tipus Hannibal Lecter o amb els títols inicials, al més pur estil Bond). El 3D en aquest cas no és gaire espectacular, és a dir, en la meva opinió, no era necessari. Crec sincerament que aquest format s’hauria d’aplicar sempre que es faci amb suficient qualitat (com a Avatar, Up o Como entrenar a tu dragón) i si pot aportar-hi un plus a la historia, i no sempre és així (Furia de Titanes, Airbender)
http://www.sonypicturesreleasing.es/salt
Història al voltant d’espies russos, de complots, d’agents dobles, a l’estil de les pel·lis que es feien als anys 80, durant la guerra freda. Molta acció, persecucions, violència. Bàsicament per fans de l’Angelina Jolie i per passar una estona entretinguda, tampoc pretén res més.
http://www.killerslapelicula.com
Si es vol barrejar en una mateixa pel·lícula amor, comèdia i acció, o es fa molt bé o pot resultar un producte com Killers, que es queda en terra de ningú. No funciona com història d’amor (no hi gens de química entre els actors), ni com comèdia (fa somriure, poca cosa més), ni com acció (desencadena de cop on tots els veïns semblen ser dolents). El millor Tom Selleck (qui no recorda a Magnum). En conjunt un entreteniment absolutament prescindible.
http://wwws.warnerbros.es/inception
Complicada història de gent que s’introdueix en el somnis dels altres per ficar o per treure informació. De somnis dintre de somnis. Malgrat la complicació, l’argument s’entén força bé. Els actors estan tots molt bé i si més no, és força original.
http://www.thelastairbendermovie.com/intl/es
Suposo que si ets seguidor de la sèrie de dibuixos en que es basa aquesta pel·lícula, és a dir, si ja tens la base de la història clara, pots seguir-la més fàcilment. Si no, com és el meu cas, és una mica, no diria confús, perquè l’argument és bastant bàsic, però si té molta informació concentrada en pocs minuts (i això que està pensada com una trilogia i la història no queda ni molt menys acabada). Malgrat tot, és una peli entretinguda que parla de la lluita pel control dels elements, de bons i dolents, d’equilibri, de guerres... pensada bàsicament pels més joves. El 3d molt cutre.
Comèdia gamberra que no pretén ser més del que és, un entreteniment molt bàsic, però entreteniment a la fi. Els seus gags es basen sobre tot en caigudes, trompades, humor escatològic i algunes al·lusions sexuals molt lights (jo l'hagués classificat per 7 anys, en lloc d'apta per tots els públics). Si voleu desconnectar una estona i riure, doncs ja sabeu.
Bastant fluixa. Últimament no sé que passa amb les comèdies romàntiques que no són com abans, que quan acabava la peli i la parella protagonista finalment es retrobava, t’emocionaves. A aquesta història d’una dona de 40 anys acabada de separar que s’enamora del cangur dels seus fills (15 anys més jove) no li treuen gens el suc. Es deixa veure, té alguns cops divertits però al conjunt li falta credibilitat i sobretot química. A veure si la propera...
http://disney.go.com/toystory
Divertida i molt entretinguda. Em pensava que aquesta història sobre les joguines de l’Andy no podia donar gaire més de si, però la veritat és que han aconseguit una pel·lícula molt àgil i amb moments força divertits. Per tots els públics .
http://www.unahoramasencanarias.com
Comèdia lleugera, amb amor, humor, música, ... una pel·lícula força entretinguda i divertida. Potser no té un gran argument, ni la música s’integri del tot en la història però, en conjunt, funciona. Els actors estan tots força divertits i convincents malgrat el surrealisme de tot plegat. En definitiva: un producte refrescant per una nit d’estiu.
http://www.eldiariodecarlota.com
Una història al voltant Carlota i les seves amigues, unes adolescents molt normals, amb les seves inseguretats, que s’enfronten als primers amors, als primers desenganys, a la descoberta del sexe... tot tractat d’una manera molt àgil i força divertida. Dirigida bàsicament, encara que no exclusivament, al públic adolescent, és un bon entreteniment. Els actors estan força bé tots.
http://www.nocheydialapelicula.es
Si deixes de banda lo poc creïble que és la història i sobre tot els personatges, en especial l’espia interpretat per Tom Cruise (tant xulo i infalible), i s’agafa com un entreteniment estiuenc, passes una estona distreta. Té acció, humor, amor... això si, no s’ha de prendre gaire seriosament, tot és com una parodia de les pelis d’espies sense caure en el ridícul (excepte per l’escena que té lloc a Sevilla en plens Sanfermines!!!).
http://www.verticecine.com/madresehijas
Interessantíssima pel·lícula al voltant de, com el títol indica, mares i filles. La trama es centra principalment en tres dones, Karen, que va tenir una filla quan tenia 14 anys i que, pressionada per la seva mare, va donar en adopció, Elisabeth, la filla de Karen, una dona d’èxit professional que vol tenir la seva vida sota control i Lucy, una jove disposada a complir el seu desig de ser mare a través de l’adopció. N’hi ha però més personatges i més històries al voltant de la maternitat, històries que parlen d’eleccions, d’oportunitats perdudes, de sacrificis, ... però sobretot del fort lligam que uneix les mares i les filles. Els actors estan tots molt bé, especialment Annette Bening i Jimmy Smits. Molt recomanable.
http://www.enpatadeguerra.com
Comèdia amb missatge ecologista pensada per un públic infantil i que no és més que un entreteniment sense gaires pretensions amb els animals com a principals protagonistes. Per passar una estona distreta.
http://www.shrekinternational.com/intl/es/mainsite
Aquesta última i definitiva? pel·lícula sobre l’ogre Shrek segueix la línia de la primera part encara que no és tan original i divertida con aquella, però si que ho és més que, per exemple, “Shrek tercero”. És un entreteniment bàsicament infantil que no menysprea als adults. En definitva distreta i divertida.
http://www.pippalee.com
Pel·lícula si més no curiosa, amb una manera de fer més propera al cinema europeu que no pas americà. Ens explica qui és Pippa Lee, una dona al voltant dels 50 anys, que va tenir una infància i adolescència força mogudes, i que al casar-se amb un editor d’èxit més gran que ella, aparca la seva vida per dedicar-se a ser la perfecta esposa. Una sèrie de circumstàncies, faran que Pippa recuperi el control sobre la seva vida Els personatges són potser una mica extrems i encara que no és una gran pel·lícula, tampoc és dolenta. Com he dit al principi, curiosa.
http://www.lasagacrepusculo.es
Encara que no sóc una adolescent (i d'això ja fa una pila d'anys), he de confessar que m’agraden les pelis de la saga Crepúsculo. M’agrada la història d’amor de Bella i Edward i m’agrada el “pique” entre Edward i Jacob per l’amor de Bella. A més, tant aquesta peli com les dues anteriors són molt fidels als llibres (i això és d’agrair). No diré que és una gran pel·lícula, encara que és molt millor que Luna Nueva, ni que són uns grans actors, perquè no seria cert, però alguna cosa té quan s’ha convertit en un fenomen tant literari com cinematogràfic.
http://www.teniasquesertu-lapelicula.es
És d’aquelles pel·lícules totalment previsibles, amb un plantejament vist moltes vegades (noia de ciutat, noi de poble, aparentment oposats, que han de compartir un viatge ple d’entrebancs), però, que voleu que us digui, a mi m’agraden les pelis romàntiques i encara que aquesta no passarà a la història, és molt distreta i m’ha permès descobrir un actor molt interessant (i atractiu), Mattew Goode, al que només havia vist en un paper molt petit a “Un hombre soltero”. Els paisatges irlandesos són també un valor afegit. En fi, una típica història de amor per passar una estona molt entretinguda.
Si, ja sé que no és una pel·lícula, però no volia deixar passar la oportunitat de recomanar-vos aquest espectacle de màgia. Feia molt de temps que no reia tant. Els números de màgia són força espectaculars però el millor de tot és el toc d'humor. Molt aconsellable per desconnectar una estona, meravellar-se amb la màgia i riure amb ganes.
http://elretratodedoriangray.com
La veritat és que no havia vist mai cap de les pel·lícules que s’han fet basades en el clàssic d’Oscar Wilde (tampoc he llegit la novel·la), i tenia certa curiositat per aquesta història d’un home que ven la seva ànima al diable i es manté eternament jove mentre el seu retrat va envellint i reflectint totes les seves maldats. Segurament, i parlo sense tenir elements de comparació, no sigui aquesta la millor adaptació que s’hagi fet. Al meu parer li falta passió, entendre una mica més l’evolució del personatge i li sobra sordidesa (i sang). Malgrat tot, els actors estan força convincents i es deixa veure.
http://www.themarmadukemovie.com
Comèdia canina, força entretinguda i divertida, protagonitzada per un grup de gossos i un gat. Una pel·lícula dirigida al públic infantil, on es mostren els valors de l’amistat, la família, l’amor.... La veritat és que passes una estona molt agradable, rius força i té un final feliç. Que més es pot demanar?
I tant que és la “crónica de un engaño” per que realment no és res del que se suposa (o el que jo suposava) que era aquesta pel·lícula. Semblava que seria una d’aquelles històries on res és el que sembla, on t’esperes un cop d’efecte al final per descobrir potser que l’enganyat és el que enganya o a l’inrevés, però no, (no us explicaré l’argument), és una història força avorrida i amb diàlegs bastants “cutres”. En fi, només es salva Liam Neeson, un actor amb molta presència i atractiu. Que quedi clar que no em sento enganyada per qui va proposar la pel·lícula, doncs jo també creia que seria una altre cosa, si no per que et venen el que no és.
http://golem.es/mamut
Pel·lícula de temàtica bastant durilla. El tema principal, la infància. Com cuidem els nostres fills, qui cuida d’ells mentre treballem, com creixen aquests nens en diferents llocs del mon. La parella protagonista és un matrimoni amb recursos amb una nena a la qual no veuen gaire i de la que té cura una dona filipina (impressiona veure com la nena se l’estima més que a la seva mare). Aquesta dona té dos fills al seu país als quals envia diners però els nens la troben molt a faltar. Una sèrie de circumstàncies porten a un desenllaç que canvia la vida d’alguns però que gairebé no l’altera per uns altres. El problema d’aquesta pel·lícula no és la trama, que dona molt que pensar, si no que, no passa gaire bé res fins al final de la pel·lícula i es fa una mica lenta.
Simpàtica pel·lícula dirigida a un públic moooolt infantil. La història és molt simple i podria ser perfectament un capítol de qualsevol sèrie de dibuixos de la tele (aixó si, amb la gràcia afegida de ser en 3 dimensions). Facilment oblidable.
http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/legion_site/
Bastant dolenta. A priori, l’argument sembla interessant. Déu ha perdut la fe en els homes i decideix enviar un exercit d’àngels per acabar amb la raça humana. A partir d’aquí, la història sembla una barreja entre una pel·lícula sèrie B de zombies i “Terminator”. Els àngels s’apoderen dels cossos dels humans i es dirigeixen cap a un bar perdut en mig del desert per evitar el naixement d’una criatura. L’arcàngel Miguel és l’únic que s’atreveix a desobeir les ordres de Déu i juntament amb els pocs clients del bar (que inclou la dona embarassada) es defensen de l’atac. Però a diferència de “Terminator”, on volien acabar amb la vida de la dona que portarà al món al futur cap de la resistència humana, aquí, en cap moment s’explica la importància d’aquest naixement. En fi, un argument gens sòlid per una pel·lícula que, en la meva modesta opinió, no val gaire la pena.
http://www.perdonasitellamoamor.com
Aquesta setmana hem tingut certes dificultats a trobar pel·lícula. Algunes, com Baaria, eren massa llargues i entre setmana això s’ha de valorar. Altres, com Ciudadano Ejemplar, tenien una temàtica massa dura (segons teníem entès) i la veritat és que volíem alguna cosa més lleugera. Per això ens varem decidir per aquesta pel·lícula italiana, basada en un best seller i dirigida pel propi autor del llibre. Una pel·lícula amb uns personatges i una història absolutament increïbles (en el sentit literal de la paraula, no hi ha qui s'ho cregui). Les adolescents són un grapat de noies esbojarrades i, sobre tot la protagonista, bastant insuportables. Els homes són força estereotipats, homes en plena crisi dels 40, homes abandonats, homes infidels, homes insegurs.... La pel·lícula no és res més que un entreteniment dirigit bàsicament a un públic molt juvenil, encara que no calia descuidar al públic més madur (és a dir, a mi) que troba el millor al·licient en Raoul Bova, el principal protagonista, que si més no, alegra la vista.
Simpàtica. Amb aquest adjectiu varem definir, per unanimitat, aquesta pel·lícula que comença amb un espectacular pastís de casament (una torre feta de lioneses caramel·litzades que tenia una pinta fantàstica) caient per terra, presagi d’una cerimònia i un banquet força accidentats. Com a qualsevol casament, en un mateix espai coincideixen una sèrie de personatges amb les seves històries (la més interessant, potser, la que comparteixen el capellà, que sembla que ha perdut la fe, i l’avia de la núvia). No és una gran comèdia però arrenca més d’un somriure. En definitiva, força distreta i “simpàtica”.
http://www.disney.es/prince-of-persia
Una daga (regal dels Déus) que té poder sobre el temps. Un home que vol aconseguir aquest poder a qualsevol preu. Una princesa que ha jurat custodiar-la. Un príncep acusat d'un crim que no ha comés i que vol demostrar la seva inocència.... Al voltant d'aquesta història i aquests personatges es desenvolupa aquesta pel·lícula. Una bona història i uns bons interprets. El resultat... una pel·lícula d'aventures, amena, divertida i espectacular.
http://www.twoloversmovie.com
Una història d’amor a tres bandes (que no és el mateix que un trio) entre un noi, amb certs problemes emocionals i dues noies força oposades. Una història ben explicada, amb bons diàlegs i bones actuacions. Interessant.
http://www.robinhood-lapelicula.es/
Per ser sincera, aquesta nova versió de Robin Hood dirigida per Ridley Scott, m’ha sorprès positivament. Potser perquè havia llegit a diverses revistes, i cito textualment que “apuesta más por el drama histórico adulto que no por una aventura dinámica”, i, si que és cert que aposta per la ficció històrica, però amb un argument molt sòlid que ens revela l’origen del mite, i amb escenes d’acció força vistoses que fan que el ritme de la pel·lícula no decaigui en cap moment. Potser no és una pel·lícula pels més petits, però si molt apta per nens més grans de 7 anys (aquesta és la seva qualificació), i, per suposat, pels joves i adults. Molt entretinguda, ben realitzada i ben interpretada. Molt recomanable.
http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/planb_site/
Quan vas a veure una pel·lícula com “El Plan B” has de saber que és el que vas a veure. No has d’esperar més del que és, una pel·lícula típica i tòpica de dalt a baix que pretén només fer passar una estona distreta. Amb una història d’amor, amb humor i amb, no podria ser d’una altra manera, un final feliç. Un vehicle pel lluïment de Jennifer López. Potser si que, en aquest cas, n’abusen força dels tòpics, sobre tot en el tema de l’embaràs, però, suposo que soc poc exigent, em va distreure una estona, i ja és molt.
http://ironmanmovie.marvel.com
És una història de bons i dolents, de revenges, d’ambicions, de supervivència, de fidelitat.... te acció, humor, amor, és a dir, té tots els elements per ser una gran pel·lícula, però, no sabria explicar perquè, el conjunt no acaba de funcionar massa bé. No és que sigui una mala pel·lícula, ni molt menys, però es queda curta. El millor, Robert Downey, un gran actor que interpreta a Tony Stark (o, el que és el mateix, Iron Man) un personatge molt complert, excèntric, cínic i amb molt sentit de l’humor. El dolent, un Mickey Rourke força patètic, té molta presència física però poca consistència com a personatge. De totes maneres, com sempre dic (i potser sóc una mica repetitiva) si una pel·lícula t’entreté durant un parell d’horetes, ja ha complert la seva principal funció, i aquesta ho fa.
http://www.tripictures.com/thetimetravelers/
Us imagineu compartir la vida amb una persona que viatja en el temps? I que, com que no pot controlar aquest fet, desapareix en qualsevol lloc i moment?. Això és el que li passa a la protagonista de la pel·lícula. El plantejament és força original, encara que tot el tema dels viatges (cap al futur o cap al passat), és a vegades una mica confús. En quant a la història d’amor, trobo que es podria haver aprofundit més en les primeres trobades (quan ella és encara una nena i ell viatja des del futur) i com la relació evoluciona fins la primera trobada en temps real. De fet, la sensació general (meva, s’entén) és que no acaba d’aprofundir massa en res del que planteja. Malgrat això és una pel·lícula distreta i, si més no, curiosa.
http://www.quesemueranlosfeos.com
Divertida comèdia que toca temes tan seriosos com són l’amor, l’amistat, el rebuig social, la infidelitat, la maternitat, la mort...amb un ventall de personatges i situacions amb les quals, en algun o altre aspecte, et pots identificar. Amena, còmica, tendra, romàntica.... Bon repartiment amb alguns gags força divertits (no tenen desperdici els títols dels llibres que llegeix el “tio Auxilio”, interpretat per Juan Diego). Per passar una estona distreta.
http://www.thespynextdoorfilm.com/
El que més m’agrada d’anar a veure pel·lícules infantils és l’espontaneïtat del públic. Com riuen amb ganes quan els hi fa gràcia i com aplaudeixen quan el desenllaç els emociona. Aquest és el cas d’aquesta pel·lícula, pur entreteniment. Acció, humor, sentiments... barrejats adequadament per entretenir al públic infantil i, tot s’ha de dir, al que ja no ho és tant. El protagonista és, en aparença, un insignificant venedor de bolígrafs que en realitat és un espia de la CIA (amb una sèrie d’artilugis dignes de James Bond). Quan es queda al càrrec dels tres fills de la seva novia, que, en principi no el suporten, es perseguit pels dolents de la peli, uns russos molt ximplets, i ........ l’acció està servida. Súper recomanable per passar una bona estona en família.
http://www.golem.es/soulkitchen/
A l’espera de les properes estrenes, aquesta setmana he anat a veure la comèdia alemanya “Soul Kitchen” que havia rebut un premi al passat festival de Venècia i venia avalada per bones critiques. Es una pel·lícula simpàtica centrada en un jove que té un restaurant, el “Soul Kitchen” del títol i al voltant del qual gira la trama i tot un seguit de personatges (la novia, el germà, el cuiner, la cambrera..). Entretinguda, amb bona música, menjars molt vistosos (fatal si vas al cine amb molta gana) i amb una manera de fer diferent al cinema americà.
http://www.exposados.es
Barreja entre comèdia romàntica i pel·lícula d’acció amb la parella protagonista (dos ex que, aparentment, no es suporten) en constant fugida (ella fugint d’ell, un “caça recompenses” que ha de portar-la a la presó per no comparèixer en un judici per una falta menor), ell fugint d’uns prestamistes a qui deu molts diners, i tots dos fugint per salvar les seves vides per haver descobert ella (periodista) un assumpte relacionat amb un assassinat. Si saps els que vas a veure, i no esperes gaire cosa més, és una pel·lícula entretinguda.
http://www.universalpictures.es/sites/lanineramagica/
Simpàtica i molt entretinguda. Una pel·lícula a l’estil de les comèdies familiars de la Disney dels anys 60 y 70 (Mary Poppins, La Bruja Novata, Tu a Boston y yo a California, etc..). Nanny McPhee (Emma Thompson), la “niñera” del títol, acudeix en aquest cas a ajudar a una mare (Maggie Gyllenhaal) que en plena guerra i amb el marit en el front, ha d’encarregar-se de pujar els seus tres fills, a dos nebots molt refinats vinguts de Londres i a lidiar amb un cunyat que vol comprar-li la granja on viuen. Nanny aconseguirà que els nens aprenguin a no barallar-se, a ajudar-se, a compartir....amb un final (no us ho explicaré) que arrenca els aplaudiments del públic (infantil majoritàriament). Ben interpretada per bons actors, compta amb la presència en petits papers de Ralph Fiennes i Ewan McGregor. Molt recomanable per passar una bona estona. Ni més ni menys.
http://www.recuerdamelapelicula.es
Igual que a vegades al cinema els finals feliços són una mica forçats, també és cert que, altres cops, els finals no feliços no són necessaris (si més no quan finalment els patidors personatges semblen veure la llum en la seva complicada existència). La trama de "Recuérdame" es centra en una parella de joves i les seves famílies, les quals han patit en el passat la pèrdua de la mare, en el cas d’ella, assassinada, i del germà, en el cas d’ell, per suïcidi. La pel·lícula està al servei de Robert Pattinson (el famós vampir de la saga Crepúsculo), creant un personatge introvertit, torturat... molt a l’estil James Dean. Malgrat això, la pel·lícula no està malament. El final, encara que dramàtic, és impactant.
http://wwws.warnerbros.es/clashofthetitans/
Compleix la funció principal d’una pel·lícula, entretenir, sobre tot la segona meitat. És una història de lluites que enfronten als Deus de l’Olimp amb els homes i on apareixen criatures mitològiques (Medusa, el Kraken, Pegaso....). Les 3 dimensions, en aquest cas, no aporten més espectacularitat a l’acció, més aviat al contrari. Sembla ser que la pel·lícula va ser rodada en 2 dimensions, però, donat l’èxit del nou format, es va transformar a posteriori i es nota. Es nota amb les escenes de molt a prop (a vegades es veu doble imatge) i es nota amb les escenes d’acció que no estan pensades per projectar-les amb profunditat i són molt confuses. Si us agrada la mitologia i les pel·lícules d’acció, és molt recomanable, però podeu estalviar-vos els 3 € de més que costa el 3D i veure-la directament en el format clàssic.
http://www.millennium3.es/
Aquesta tercera i última part de la trilogia Millenium condensa (i axó que dura dues hores i mitja llargues) un llibre de 800 pàgines ple de personatges (policies, periodistes, agents, espies...). Jo no sé si la complicada trama es pot seguir massa bé si no has llegit els llibres. Jo, que si ho fet, trobo que s’aprofundeix poc en alguns aspectes que són importants per entendre millor els personatges i la trama (igual que ja va passar en les dues anteriors entregues), i especialment no entenc massa bé perquè en algunes ocasions canvien l’argument (per exemple, a la pel·lícula Erika Berger mai deixa la revista o Mikael Blomkvist no té cap relació sentimental amb l’agent de policia Mònica Figuerola). La meva impressió és que, al igual que el llibre, aquesta tercera part és una mica més aburrida (l’interès es centra bàsicament en el judici) però malgrat aquests detalls, segueix la línia de les dues parts anteriors i es deixa veure.
http://www.howtotrainyourdragonintl.com/intl/es/mainsite/
Divertida, emocionant, tendra .... són alguns dels adjectius que definirien aquesta pel·lícula per tota la família. L’argument és força original: en un poble viking que viu sota l’amenaça dels dracs, un nen es fa amic d’un dels dracs més temuts i desconeguts. Els efectes en 3D (sobretot les escenes de vol) són espectaculars. Les expressions i els moviments dels personatges són una meravella (les mirades, els gestos, semblen reals).... Un entreteniment de lo més recomanable. En definitiva: molt xula. 
http://www.brothers-hermanos.es/
Dues raons són les que, a priori, m’han portat a veure aquesta pel·lícula. La primera, el seu director, Jim Sheridan (feia molt que no veia cap de les seves pel·lícules però m’havien agradat molt “Mi pie izquierdo” i “En el nombre del Padre”) i la segona, un dels seus actors, Jake Gyllenhaal, al que vaig descobrir a “Brockeback Mountain” (una de les pel·lícules que més m’ha impactat els darrers anys). La història és un duríssim retrat de les conseqüències psicològiques que la guerra té en els soldats durant i desprès del conflicte. En aquest cas ens explica les dificultats d’adaptació d’un marine (Tobey Maguire) que torna a casa desprès d’una experiència traumàtica a Afganistan amb segrest i tortures incloses. A tot això se li uneix el dubte de si la seva dona (Natalie Portman) i el seu germà (Jake Gyllenhaal) han iniciat una relació sentimental (donat que creien que era mort). Els actors estan força bé tots. La temàtica és durilla i el conflicte sentimental a tres bandes està, potser, poc explotat, però en general és força interessant.
http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/medidasextraordinarias/
No enganya ningú. És el que es promet, una pel·lícula molt americana de la lluita contrarellotge d’uns pares per salvar la vida dels seus fills afectats d’una malaltia degenerativa (al estil de “El aceite de la vida”). Una lluita contra el temps, contra els interessos de les companyies farmacèutiques, contra la dificultat d’aconseguir finançament....
Un apunt personal: A Harrison Ford no li proven gaire els anys.
http://www.timpelbach-lefilm.com
Timpelbach. Un petit poble francès on una banda de nois força indisciplinats comença a crear problemes a la població. Els adults decideixen donar-los una lliçó i abandonen el poble, però una sèrie de circumstàncies (no gaire clares, per cert) endarrereix la seva tornada. Mentrestant els nens es posicionen en dos grups: els que volen organitzar-se i sobreviure sense els adults i els que volen aprofitar-se de la situació d’estar sense cap mena de control patern (que són, evidentment, els “gamberros” del poble). Pel·lícula distreta i poca cosa més.
http://www.europacorp.com/dossiers/leconcert/
Deixant de banda lo surrealista de la història (el millor director d’orquestra de la Unió Soviètica de l’època de Brezhnev, despatxat fa 30 anys per no voler renunciar als seus musics jueus i que decideix reunir als seus antics companys i suplantar a la actual orquestra del Bolshoi per donar un concert a Paris) aquesta pel·lícula resulta una comèdia molt entretinguda, a estones divertida (amb un humor bastant costumbrista), a estones sentimental (amb la trama al voltant de la identitat de la jove violinista que els acompanya). El final, èpic, amb un concert de Tchaikovski molt emotiu (inclús pels que no entenem res de música clàssica).
http://www.asingleman-movie.com
Un dia a la vida de George, un home profundament deprimit per la mort del seu company en un accident i que, incapaç de trobar sentit a la seva vida, en un context social i temporal (l’any 1962) on la homosexualitat era “invisible”, pretén posar fi a la seva existència. Durant aquest dia els records dels moments crucials de la seva relació i un seguit de trobades faran que es replantegi la seva situació. Una pel·lícula molt intimista, visualment molt de disseny i amb un magnífic Colin Firth (que es mereix, sense cap dubte, ser el guanyador de l’Oscar d’aquest any). Diferent. Interessant.
http://www.deaplaneta.com/es/arthur
Una pressa de pel. No és que la història no sigui entretinguda (no tant, però, com la primera part, “Arthur y los Minimoys”), o que no estigui ben feta (que ho està), sinó perquè desprès de 90 minuts de pel·lícula on hem vist com Arthur torna (no sense dificultats) al mon dels Minimoys seguint un missatge d’auxili que en realitat és una trampa de Maltazard (el dolent de la peli) i quan aquest, amb malèvols plans, aconsegueix arribar al mon real, la pel·lícula s’acaba amb un "Si quieres saber como acaba la historia, no te pierdas la próxima aventura de Arthur, en Arthur y la guerra de los dos mundos". Hauríeu d’haver vist les cares d’incredulitat de tots els que estàvem a la sala. No em sembla malament que les pel·lícules deixin alguna porta oberta a una continuació, sempre que resolguin la trama principal, però no es pot deixar absolutament penjada... i menys encara si el públic és majoritàriament infantil. El seu director, Luc Besson, ha comentat que va rodar la segona i tercera part simultàniament i les ha dividit perquè si no duraria més de 3 hores. En fi, em sembla una tàctica una mica descarada per aconseguir atreure al cinema a tots els que vulguin saber com s’acaba la història. Esperem, al menys, que no triguin massa a estrenar-la o potser el públic perdrà l’interès.
http://wwws.warnerbros.es/edgeofdarkness/main/index.html
És d’aquelles pel·lícules fàcilment oblidables, que compleixen únicament la funció d’entretenir un parell d’horetes. El plantejament de la història és força comú en aquests tipus de thrillers polítics. Els ingredients bàsics són: un protagonista íntegre, en aquest cas un agent de Policia (Mel Gibson), un crim (l’assassinat de la seva filla), i una enrevessada trama de corrupció, conspiracions, secrets d’estat... que anirà descobrint el protagonista. Es deixa veure, poca cosa més.
http://www.aneducation.es
Jenny (Carey Mulligan), té 16 anys i viu amb els seus pares a Londres (estem a principis dels 60). És una bona estudiant, toca el chelo i és una entusiasta admiradora de tot el que té relació amb França. A l’educació de Jenny hi tenen molt a dir els seus pares (Aldred Molina, genial en el paper del pare), les mestres de l’escola i David (Peter Sarsgaard), un pretendent poc convenient que li mostra un món ple de luxes que enlluerna no tan sols a Jenny si no també als seus conservadors pares. Una bona història, ben explicada i ben interpretada. Molt recomanable.
http://www.percyjackson.es/
“Mola”. Amb aquesta paraula tant contundent va definir el meu fill la pel·lícula i s’ha de dir, té tota la raó. És una autèntica pel·lícula d’aventures, amb un misteri per resoldre (descobrir al lladre del raig de Zeus), amb acció, amb humor, amb bons efectes especials i amb personatges de lo més variat, deus (Zeus, Poseidon, Hades), semi deus (Percy Jackson és fill de Poseidon), criatures mitològiques (Medusa, Centaures, Minotaures, Sàtirs...) Per passar dues hores ben entretingudes.
http://wwws.warnerbros.es/valentinesday
Pel·lícula sense més pretensions que fer passar una bona estona amb l’amor com a principal protagonista. Amor madur, amor adolescent, amor no correspost, amor adúlter, amor/amistat, amor per tots els gustos, amb desenllaços més o menys previsibles, però, al cap i a la fi, és el que volem veure, el triomf de l’amor (ja us vaig dir que a mi m’agraden les històries d’amor). La ciutat de Los Angeles és el marc on es desenvolupen aquestes històries el dia de San Valentín. Els actors i actrius, molts i guap@s, són gairebé tots, molt coneguts.
