A PARTIR D'ARA PODEU SEGUIR EL MEU BLOG A L'ADREÇA
www.volsanaralcinema.blogspot.com
ÉS A DIR, CANVIEU EL .ES PER .COM
EL MOTIU ÉS QUE DARRERAMENT EM DONA MOLTS ERRORS I ÉS MOLT LIMITAT EN QUANT A DISSENY.
ESPERO SEGUIR COMPTANT AMB LES VOSTRES VISITES I COMENTARIS
Sembla més un telefilm per una tarda de diumenge que no pas una gran estrena cinematogràfica, però malgrat això o potser justament per això és un entreteniment simpàtic i distret amb un happy end més que previsible. Ens explica com una dona compagina com pot una feina que la obliga a viatjar molt amb el seu paper de mare. La temptació del títol està representada per un Pierce Brosnan a qui se li comencen a notar els anys però que no ha perdut gens el seu atractiu ni el seu saber estar. Té moments divertits i es deixa veure.
No he llegit el llibre de Kathryn Stockett però pel que he sentit aquesta adaptació és molt fidel. És una pel·lícula força interessant tant pel tema que tracta (la relació entre mestresses de casa blanques i les seves criades negres als anys 60 a Mississippi) com per les molt bones interpretacions de totes les actrius (els homes juguen en aquesta història un paper més aviat simbòlic). Sembla increïble que només 50 anys enrere encara existís aquesta relació de poder - submissió entre els blancs i els negres. Malgrat que el seu metratge és de gairebé dues hores i mitja no és fa gens llarga ja que hi ha moltes coses a explicar i el ritme no decau en cap moment. Té pinta de ser una d’aquestes pel·lícules amb força candidatures als Oscar. Recomanable.
http://wwws.warnerbros.es/contagion
Una història que planteja que passaria si hi hagués una epidèmia d’un virus desconegut i molt infecciós. La pel·lícula ens explica a partir del dia 2 i a través de diferents personatges la evolució de la malaltia i les reaccions a diferents nivells (govern, indústria, ciutadans...). El ritme és molt ràpid i potser aprofundeix més en la evolució de la malaltia que ens els propis personatges. De totes maneres i donat que el que ens explica podria ser una amenaça més real que un atac alienígena, per exemple, impressiona una mica. La pel·lícula acaba pel principi, és a dir, pel dia 1, l’origen de tot. Curiosa.
http://www.tripictures-spain.com/larrycrowne
Molt fluixa. Vol ser una història tant optimista i positiva que acaba resultant molt poc, per no dir gens, creïble. Un home de mitjana edat, separat, perd sobtadament la seva feina per culpa, a part de la crisi, de no tenir estudis universitaris, així que s’apunta a la Universitat. De seguida connecta amb una noia que, a més de canviar-li la imatge, pertany a un grup de “moteros” al qual s’uneix immediatament. En una de les assignatures coneix una professora que “li canviarà la vida”. Els personatges són massa plans (els hi passin coses però no sembla que els afecti ni els faci evolucionar) i al desenvolupament de la història li falta força i passió. El personatge de Tom Hanks arrossega una innocència i ximpleria dignes de Forrest Gump a més d’un físic molt estrany (s’ha posat botox?, s’ha estirat la pell?). El millor, una Júlia Roberts, que aporta el seu encant personal a un personatge que no dóna més de si. Absolutament prescindible.
http://wwws.warnerbros.es/crazystupidlove
Comèdia adulta sobre l’amor i/o desamor, centrada en tres diferents generacions. L’home de mitjana edat a qui sobtadament la seva dona demana el divorci; l’home jove, acostumat a lligar sense cap mena de compromisos i que troba algú que el descol·loca totalment i l’adolescent enamorat sense ser correspost de la noia que li fa de cangur. Una sèrie de personatges i situacions amb les que es fàcilment identificar-se, tractats sense caure en la comèdia esbojarrada tant de moda actualment, ni en el drama, ni en la comèdia ensucrada. Crec que el millor d’aquesta pel·lícula, a part d’uns actors creïbles i amb força química, és haver trobat el to exacte per parlar-nos de les relacions humanes, de les parelles, del matrimoni.... Em va agradar.
No havia vist la primera pel·lícula d’aquest agent secret així que no tenia molt clar que em trobaria. La veritat és que és un producte força divertit destinat no tant sols als més petits, si no també al públic adult que vulgui passar una estona molt entretinguda. És un clar homenatge a les pelis de James Bond: els títols inicials, els gadgets que utilitza l'agent, les localitzacions (la escena final a les muntanyes suïsses, per exemple). En alguns aspectes m'ha fet pensar en les pel·lícules de la saga "Agarralo como puedas" ja que tant Frank Drebin (Leslie Nielsen) com Johhny English (Rowan Atkinson) es prenen molt seriosament el seu paper de defensors de la llei encara que fiquin constantment la pota. Té escenes francament divertides i jo, personalment, vaig riure molt.
www.lostresmosqueteroslapelicula.com
No crec que aquesta nova versió del clàssic de Alejandro Dumas passi a la història. És una pel·lícula entretinguda i amb molta acció, però li falta una millor definició dels personatges i de l’argument. Els actors estan gairebé tots bé, en especial Christoph Waltz en el paper del Cardenal Richelieu. Amb el “gairebé” en refereixo concretament a Milla Jovovich, absolutament fora de lloc en el paper d’una Milady que sembla haver sortit de Matrix i a la que no et creus en cap moment (oh, sorpresa, és la dona del director) i a un Orlando Bloom, en un personatge massa ridícul. De totes maneres és un bon entreteniment, té espectaculars lluites amb espases, té amor, té bons i dolents... una pel·lícula d’aventures destinada, bàsicament a un públic molt jove i poc exigent.
http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/conderechoaroce_site
Amb una estructura i argument similar a la recent “Sin Compromiso”, aquesta simpàtica pel·lícula ens planteja si és possible tenir una relació purament física entre dos amics, sense sentiments pel mig. El desenvolupament és absolutament previsible però té al seu favor una gran química entre els seus protagonistes. És una història amb amor, humor, amistat.... passes una agradable estona.
Amb un plantejament força interessant, aquesta pel·lícula transita per diferents gèneres: el terror, el romanticisme, el thriller... El problema és que per poder lligar-ho tot haurien estat necessàries unes mans més expertes (que hauria fet el mestre Hitchcock amb aquest material!!!). L’element sorpresa es desvetlla massa aviat trencant la tensió inicial de saber que se n’ha fet de la dona desapareguda i el ritme és força desigual. De totes maneres és una proposta força inquietant i curiosa.
http://www.lapielquehabito.com
A mi acostuma a agradar-me el cine de Pedro Almodóvar, i aquesta darrera pel·lícula no és l’excepció, malgrat un tràiler molt estrany que no li fa justícia. És una història molt ben estructurada, molt ben explicada i molt ben interpretada. Encara que aquest film s’allunya molt de les primeres pel·lícules del director, conté elements marca del director (la música, l’estètica, els personatges secundaris, els actors, el petit cameo del seu germà....). Almodóvar, a més, ha estat sempre un gran director d’actors i en aquest cas ens ha mostrat un Antonio Banderas com feia temps que no el veiem. Potser li sobra algun personatge secundari que no aporta gaire a la trama, però en general, és un film molt curiós i, sobretot, molt ben fet. Em va agradar.
http://www.universalpictures.es/trailers/ladeuda
Malgrat m’esperava una trama d’espionatge més complexa, La Deuda és una pel·lícula força interessant. Està centrada en una missió que tres espies del Mossad porten a terme a Alemanya als anys 60 per capturar un criminal de guerra nazi i en l’impacte que va tenir aquella experiència en aquells joves, les conseqüències de la qual arrosseguen encara molts anys desprès. La pel·lícula té al seu favor unes bones interpretacions i sobre tot un bon director que sap imprimir ritme al conjunt i jugar amb el muntatge per crear l’atmosfera adequada (la repetició d’una de les escenes claus de la pel·lícula n’és un exemple). Interessant.
http://wwws.warnerbros.es/horriblebosses
Preestrena gratuïta amb el Tr3sC. En base al seu tràiler, m’esperava una comedieta simplona per passar l’estona, i potser justament per això, perquè les expectatives no eren gaires, em va sorprendre. És una comèdia molt àgil, amb diàlegs enginyosos (amb un llenguatge un pel pujat de to, com s’estila en les comèdies americanes actuals) i amb moments força divertits. Els personatges estan ben definits i els actors semblen passar-s’ho d’allò més bé, tant els principals com els secundaris (sorprenents Kevin Spacey, Colin Farell i Jamie Foxx). El pitjor, una Jennifer Aniston absolutament desubicada en un tipus de paper molt passat de voltes i físicament molt estranya (s’ha fet alguna cosa?). Vaig riure força.
http://www.cowboysandaliensintl.com
Amb les fluixes recaptacions d’aquesta pel·lícula als EEUU no sabia ben be que esperar-me. D’entrada la proposta era força original, una invasió alienígena en plena època dels cowboys. Els actors són tots força coneguts, l’actual James Bond i el mític Indiana Jones (aquest darrer, amb cap èxit comercial des de fa temps, es considerat ja, a l’altre banda de l’Atlàntic “verí per la taquilla”). La pel·lícula no està malament. Costa una mica entrar en matèria però, encara que amb una estructura molt tòpica, és una història entretinguda amb molts llocs comuns tant de les pel·lícules de l’oest com de les d’amenaces extraterrestres. El problema és que tot plegat no acaba de funcionar i no sabria dir ben bé per què. Em va passar el mateix amb “Iron Man 2” i caic en el compte que ambdós films comparteixen director. Potser aquí està el problema. Són bones històries, ben explicades però molt impersonals. De totes maneres, passes l’estona.
http://www.locontrarioalamor.com
Comèdia romàntica, com les que s’estilen en el cinema americà, però a l’espanyola, (i això no ho dic en cap sentit negatiu). Les comèdies fetes aquí tenen un humor més políticament incorrecte i no tenen tants prejudicis a l’hora de parlar de sexe. És una comèdia entretinguda, amb moments divertits, al voltant d’una trama amorosa entre dos personatges aparentment oposats, i que es mouen entre una amistat amb dret a “roce” i una relació seriosa. Una relació plena d’inseguretats, de dubtes, de contradiccions, i justament, per no ser una relació fàcil ni perfecte, el públic es pot identificar amb els personatges, força bé construïts. Els actors estan correctes i tot plegat funciona i entreté. Passes una bona estona.
http://www.conanlapelicula.com
Recordo molt vagament la versió protagonitzada per Arnold Schwarzenegger i que el va fer molt popular en aquella època, sobretot pel seu musculós cos. Sóc una absoluta ignorant en quant al còmic en que es basa el personatge, per tant em mantinc al marge de les opinions que han sorgit arran l’estrena d’aquesta nova versió sobre quina de les dues és més fidel a l’original i quin dels dos “Conan” el representa millor. En la meva opinió, basada en un punt de vista absolutament femení, no hi ha color, Jason Momoa és molt millor, ja que no tant sols té músculs, si no que també és molt atractiu, cosa que no es pot dir del seu predecessor. La pel·lícula, una història d’aventures amb altes dosis de violència. No està malament.
Barreja entre “Los Goonies” i “ET” (més de la primera que de la segona). Un film que vol recuperar l’esperit d’aquelles pel·lícules dels anys 80 i on el protagonisme recau quasi exclusivament en els nens. L’element fantàstic promet més del que en realitat és. Ben feta i amb bones interpretacions. Per tota la família.
http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/zooloco_site/
Simplona comedieta sobre un grup d’animals del zoo, que decideixen ajudar al seu cuidador a conquistar la dona de la seva vida. Absolutament previsible però simpàtica. El doblatge dels animals (si, parlen!!!!) molt aconseguit, especialment el mono. Passes una estona distreta.
Una boda, dues dames d’honor, una amiga. Amb aquest elements es desenvolupa aquesta esbojarrada comèdia. Té cops divertits encara que el metratge és un pel llarg per culpa d’escenes, com la de la prova del vestit de les dames d’honor, que amb un humor un pel groller, estira massa la comicitat de la situació. De totes maneres passes una estona divertida.
http://www.elorigendelplanetadelossimios.es/
Recordo que quan era petita em va impactar enormement l’escena final de “El planeta de los simios”, una escena que en pocs minuts donava sentit a tota la història. Una pila d’anys desprès, es vol donar una explicació a com es va arribar a la situació del film original. La història és creïble i els efectes especials són espectaculars, és a dir, és una bona pel·lícula però es troba a faltar l’element sorpresa, ja que un cop descobert el perquè de l’evolució dels simis, el desenvolupament és força previsible. De totes maneres em va agradar més del que m’esperava.
http://captainamerica.marvel.com/intl/es
Millor que Green Lantern i amb un esquema semblant. Molt espectacular visualment i amb un argument força sòlid. Presentació d’un nou “vengador”, que amb Iron Man, Thor, Hulk i la Viuda Negra, entre altres, tenen pel·lícula prevista pel 2012. Entreté i poca cosa més.
http://www.golem.es/laoportunidaddemivida
Divertida comèdia francesa sobre un home “gafe” amb les seves parelles sentimentals. Tot plegat és un pel surrealista, però en conjunt és força divertida. M’ho vaig passar bé.
http://greenlanternmovie.warnerbros.com/
Típica pel·lícula de supeherois amb la presentació del personatge, un humà normal i corrent, com aconsegueix els superpoders, presentació del dolent, lluita final i final obert a possibles seqüeles. En conjunt entreté però, al meu parer, li falta un pel de credibilitat a tot plegat.
Distreta pel·lícula sobre un parell de joves anglesos (frikis de la ciència ficció) de viatge per Estats Units i concretament per l’àrea 51 on, casualment, es troben amb un alienígena que, com ET, vol tornar a casa seva. Les semblances amb aquell s’acaben aquí ja que Paul és un extraterrestre malparlat i gamberro. La pel·lícula té moments força divertits i compleix la seva funció d’entreteniment estiuenc.
Com més cinema europeu veig (i aquest any n’he vist força), més me’n adono que el cinema americà no sap explicar històries quotidianes, històries sobre gent normal amb problemes normals... sense caure en estereotips. “Silencio de amor”, és un exemple de com explicar el que li passa a un home vidu, que viu amb la seva filla adolescent i el seu germà (un tipus força singular). La pel·lícula ens explica, amb força humor i sense caure en el dramatisme, com aquest professor de música i lector ocasional per malalts, s’enfronta al dia a dia amb la seva família, els seus amics i els seus sentiments. Molt maca. La versió origina (donat que el protagonista és italia, però viu a França), imprescindible.
http://www.lospinguinosdelsrpoper.es
A priori no tenia cap intenció de veure aquesta pel·lícula, bàsicament perquè no m’agrada gens el seu actor. Però, per causes que no venen al cas, em vaig trobar al cine de Mollerussa i, entre la oferta (que no és gaire) i el que ja havia vist) vam triar aquesta. Malgrat el seu protagonista, es deixa veure. És una comèdia familiar simple, amb una història simple i un final absolutament previsible. Els pingüins donen un toc còmic i tendre a la història. Passes l’estona.
http://www.deaplaneta.com/es/templario
Anglaterra, segle XIII. El Rei Joan decideix recuperar el seu poder absolut amb l’ajuda d’un exercit de mercenaris. Un petit grup d’homes, atrinxerats en el castell de Rochester li fan front mentre esperen l’arribada de l’exèrcit francès. No, no és una aventura de Robin Hood, encara que el context històric i geogràfic si que l’és. Aquí, el grup de soldats que s’enfronten al rei està liderat per un templari, un home turmentat pel seu passat. Una bona història, molt entretinguda, però, al meu gust, massa sanguinària (membres del cos tallats, cossos atravessats o literalment partits per la meitat). Crec que amb una mica menys de sang i una mica més d’amor (una història plantejada amb molta tensió sexual però resolta mot ràpidament) hagués estat una pel·lícula més interessant.
Aquesta pel·lícula, candidata per Itàlia a la millor pel·lícula de parla no anglesa en la darrera edició dels Oscar, ens explica com Bruno, un home marcat per una infantessa complicada i per una mare molt guapa i extravertida que l’avergonyia, ha de fer front a aquest passat que va deixar enrera i que no li ha permès avançar a la vida, El retrobament amb la seva mare i la seva germana suposarà un punt d’inflexió en la vida de Bruno. Una pel·lícula molt italiana, amb molta tendresa i humor que ens parla en definitiva de la vida. Molt bones interpretacions. Em va agradar.
http://harrypotter.warnerbros.es
Apoteòsic final per la saga Harry Potter. Ja havia comentat quan vaig anar a veure la primera part d’aquesta darrera entrega, que no sóc gaire fan del Harry Potter. No m’acaba d’enganxar. De totes maneres, aquest darrer film, que tanca definitivament la història, ens ofereix les respostes a totes les preguntes i els dubtes que havien sorgit en els films anteriors. Molt espectacular. El meu fill s’ho va passar molt bé i, en definitiva, aquest era l’objectiu.
Principiants. Tres personatges que s’enfronten per primera vegada a una nova relació. Cadascú a la seva manera. Hal, un magnífic Crhistopher Plummer, assumint i vivint amb plenitud la seva homosexualitat en el final de la seva vida. Oliver, el seu fill, i Anna, allunyant-se per por a sofrir. Una història amb un estil molt intimista, amb aires de cine independent. Una pel·lícula molt interessant, ben explicada (a estones amb un ritme un pèl lent) i ben interpretada (amb menció especial pel gos).
http://www.sites.sonypicturesreleasing.es/sites/badteacher_site
Res de l’altre món. Ja imaginava que no seria una gran pel·lícula, però tenia pinta de ser una comèdia gamberra, per riure una mica i passar l’estona. EL problema és que l’humor és molt vulgar amb constants referències sexuals, tot i estar classificada per 7 anys. La història molt simple i previsible. Recomanable tan sols per incondicionals de Cameron Diaz, protagonista exclusiva de la funció.
http://www.transformersmovie.com/intl/es
Espectacularitat, efectes especials i acció, molta acció..... bàsicament això és el que “Transformers 3, el lado oscuro de la luna”, ens ofereix. Amb un plantejament inicial que ens dona una explicació alternativa a la conquesta de la Lluna (amb teories conspiratòries incloses), la pel·lícula deriva a la típica, encara que per això no menys eficaç, història de la lluita entre el be i el mal, amb la progressiva invasió i destrucció de la terra per part dels decepticons (el dolents) i la lluita i victòria final dels autobots (els bons) amb l’ajuda d’un grup d’humans. És una pel·lícula molt distreta i, sobre tot, molt ben feta, però al meu gust massa llarga (les escenes de lluita semblen no acabar mai) encara que aquestes són les escenes que van agradar més al meu fill. Hi ha d'haver per tots els gustos.
Darrerament ens està arribant molt cine francès i de força qualitat. Aquesta pel·lícula n’és un bon exemple. Un sopar a casa d’una parella reuneix un grup de gent (alguns es coneixen, altres no) que amaguen mentides, infidelitats, enfrontaments familiars, ambicions, depressions, malalties... La pel·lícula ens mostra en successius salts temporals en que situació es troben aquests mateixos personatges un any desprès utilitzant recursos tragicòmics que resulten força efectius. Els actors molt convincents. En definitiva una agradable proposta.
La protagonista principal d’aquesta pel·lícula és la temptació. La temptació i els dubtes que apareixen de sobte en un matrimoni, aparentment modèlic. Una història sobre la importància d’allò que amagues a la teva parella (una nova companya de feina, un antic amor a Paris). Una nit que ens planteja dos tipus d’infidelitat, la purament física i l’afectiva. En definitiva, una reflexió sobre la parella. El ritme és un pèl lent però en cap moment desconnectes de la història. Els protagonistes, força encertats malgrat que Keira Knightley sobreactua una mica i Sam Worthington és un pèl “soso”. En conjunt, interessant.
Divertida seqüela que continua centrada en Po, un Panda que, juntament amb els seus amics, mestres del Kung Fu, han d’enfrontar-se a un paó que amb un arma secreta vol destruir la Xina i acabar amb el Kung Fu. En aquesta segona part ja no tenim l’element sorpresa de veure un enorme ós panda convertit en un gran lluitador, però la història continua sent entretinguda, molt ben realitzada, amb molt humor (esplèndid el doblatge de Florentino Fernàndez) i amb una típica però efectiva història de la recerca per part de Po dels seus orígens. Encara que és una pel·lícula bàsicament infantil, el públic adult pot passar també una estona ben entretinguda.
http://www.altafilms.com/site/sinopsis/un_cuento_chino
Curiosa pel·lícula que ens explica la relació entre un home molt metòdic i solitari (Ricardo Darín) i un jove xinès, units per una vaca caiguda del cel. Una relació imposada i curiosa en una història dramàtica plantejada amb molt humor. Bones interpretacions. Diferent i força interessant. Recomanable per veure un altre manera de fer cinema.
http://www.sinidentidad-es.com
Un home té un accident de cotxe a Berlín i al despertar sembla ser que no és qui es pensava que és, la seva dona no el reconeix i hi ha un altre home que ocupa el seu lloc. Així comença aquest interessant thriller (amb un estil molt Hitckock) que combina perfectament els elements per mantenir la teva atenció durant tota la pel·lícula. Amb aquest tipus d’històries pot passar que després d’un interessant plantejament, la resolució del misteri sigui decebedora. No és aquest el cas ja que no tan sols no decep sinó que, fins i tot, és sorprenent. Bones interpretacions i bon ritme. Molt distreta.
Imagineu-vos un grup de persones portant a terme una venjança mitjançant un gran muntatge, tipus “Ocean’s eleven”. Doncs, salvant les distàncies, aquesta pel·lícula té una estructura similar. El protagonista té una bala al cervell que li pot causar la mort en qualsevol moment i el seu pare va morir a conseqüència d’una mina. Al descobrir per atzar les dues fàbriques d’armes (la de la mina i la de la bala) i amb l’ajuda d’un grup d’inadaptats ben curiós, organitzen un espectacular muntatge per enfonsar als fabricants. És una pel·lícula curiosa, amb un ritme un pèl desigual, però a estones força enginyosa i divertida. En conjunt un entreteniment força surrealista però efectiu.
http://www.elcastorlapelicula.com
Rara. No se m’acudeix una paraula millor per definir aquesta pel·lícula. El punt de partida és força interessant: un home amb una profundíssima depressió es comunica només a través d’un ninot de mà en forma de castor. És un plantejament una mica surrealista, però original. El problema és que no vaig acabar d’entendre l’evolució del personatge (cada cop més dominat pel castor) i a estones es fa molt lenta. El millor la interpretació de Jodie Foster. Prescindible.
Una interessant pel·lícula amb una bona història i amb bones interpretacions que ens explica els orígens dels X-Men. Qui són el professor Xavier i Magneto?. Perquè es van enemistar? Per què el professor va acabar en una cadira de rodes? Per què Mistica està al costat dels dolents? Aquestes i altres preguntes tenen resposta en aquesta pel·lícula de gairebé dues hores i mitja de metratge. Una pel·lícula, centrada en l’època de la guerra freda, amb un aire molt James Bond, amb un Magneto molt carismàtic i creïble. A destacar també, la música, que acompanya i reforça l’acció amb molt encert. En definitiva, entretinguda, espectacular, recomanable.
www.pequeñasmentiras-lapelicula.es
Aquesta és una història coral, una pel·lícula de personatges que m’ha fet pensar en pel·lícules com “Reencuentro” de Lawrence Kasdan o “Los amigos de Peter” de Kenneth Branagh . En aquest cas, un grup d’amics al voltant dels 40 anys, decideix continuar amb els seus plans de compartir les vacances malgrat que un d’ells és a l’hospital després de patir un greu accident de moto. Les problemàtiques particulars de cadascú d’ells s’uneixen a la preocupació per l’amic ferit, fent que aflorin un munt de sentiments com la culpa, l’egoisme, la tristor i les petites mentides sense importància a què fa referència el títol. Els personatges estan ben definits i els actors molt encertats. Li sobren uns quants minuts de metratge i, per posar-li un però, les cançons triades donen a la pel·lícula una aire massa americà (encara que les cançons són totes força maques). En conjunt, una barreja equilibrada entre comèdia i drama amb bons personatges i bones interpretacions.
Aquesta pel·lícula sembla voler reproduir (sense arribar a aconseguir-ho) aquelles pel·lícules èpiques dels anys 40-50, (semblant al que es va intentar fer fa uns anys amb “Austràlia”). La història, ambientada en un circ en els anys de la gran depressió a Amèrica, és força interessant, l’ambientació està molt aconseguida i els actors estan correctes, però al conjunt li falta passió. El principal problema està en que la història d’amor, clau en el desenvolupament de la història, no té gens de credibilitat, en cap moment te’ls creus com a parella. Malgrat la falta d’intensitat del conjunt no diria que és una mala pel·lícula, només es queda curta.
www.disney.es/piratas-del-caribe
L’any 2003 es va estrenar la primera de les pel·lícules de pirates basades en una atracció Disney, “Piratas del Caribe. La maldición de la Perla Negra”. Era una autèntica pel·lícula d’aventures, amb una bona història, amb molta acció, amb una història d’amor, amb humor i sobre tot amb un personatge molt carismàtic que ja forma part de la història del cine, Jack Sparrow. L’èxit de la pel·lícula va propiciar una segona i tercera part més desiguals “Piratas del Caribe. El cofre del hombre muerto” i “Piratas del Caribe. En el fin del mundo” que tancaven la història d’Elisabeth Swan i Wil Turner. Aquesta quarta i, fins ara, última entrega no aporta gaire cosa més al que ja havíem vist en els darrers films, però malgrat això, continua funcionant. I funciona gràcies a una aventura molt distreta (em va agradar molt el tema de les sirenes), gràcies a uns bons efectes especials i sobretot gràcies a la presència de l’impagable Jack Sparrow i també del capità Barbossa (junts fan un tàndem espectacular). Molt entretinguda.
www.midnightinparislapelicula.com
Una de les millors comèdies de Woody Allen dels darrers anys. Una pel·lícula, divertida, romàntica i molt surrealista..... Els actors molt be tots, fet habitual en Allen, que sap aprofitar el talent dels actors i actrius (aquí sorprèn Owen Wilson, en un registre molt Woody Allen, però molt convincent, i sobretot, la composició que Adrien Brody fa de Dalí). És una història sobre l’acceptació del present, una reflexió sobre si “cualquier tiempo pasado fue mejor”. Darrerament ens estem acostumant a veure les pel·lícules en versió original i, en aquest cas, donada la presència de diferents personatges històrics que parlen diferents llengües, crec que ha valgut la pena. Molt recomanable si voleu passar una bona estona, si us agrada el cine de Woody Allen i/o si sou uns enamorats de París.
http://www.deaplaneta.com/es/arthur-3--la-guerra-de-los-mundos
Fa ja més d’un any vaig comentar en aquest blog la segona entrega d’aquesta trilogia d’Arthur i els Minimoys, una pel·lícula que introduïa els elements per desenvolupar aquesta tercera part que acaben d’estrenar i que (per sorpresa de tot el públic) quedava absolutament penjada. Aquesta tercera part, ara si, desenvolupa i tanca aquesta aventura. És una pel·lícula molt ben feta a nivell visual, molt àgil i amb força humor (impagable el gag/homenatge a Star Wars). Crec que amb una mica d’esforç de condensació es podrien haver unificat aquestes dues parts fent un producte més rodó, tenint en compte que el públic al que es dirigeix és infantil i que han hagut d’esperar més d’un any per veure com acabava tot plegat. Suposo que, malauradament, els interessos econòmics estan per damunt dels interessos del públic. Malgrat tot, el conjunt de les tres pel·lícules és un producte força original, amb una estètica pròpia i un bon entreteniment.
Una història d’amor impossible disfressada de comèdia. A partir d’una anècdota (una parella comença la seva vida en comú, amb el petit detall que ella és un fantasma), la pel·lícula va explicant-nos en clau d’humor la seva relació, la convivència, la gelosia..... amb moments puntuals força divertits. L’origen teatral de la pel·lícula es nota sobretot en les escasses localitzacions (la casa, el bar i el teatre on treballa ell de mag). Un punt a favor de la pel·lícula és que no miren d’allargar massa una història que no es pot estirar més (dura 80 minuts escassos). No crec que passi a la història de les comèdies espanyoles però vaig riure una estona, que bona falta fa.
Com suposo ja heu deduït en aquesta pel·lícula he exercit d’acompanyant. És d’aquelles pel·lícules que, en principi, no em criden gens l’atenció, però he de dir, que, tot i no haver vist cap de les 4 anteriors, l’he trobat força distreta. I és que a diferència de la tele, la gran pantalla et permet connectar més amb la història que t’estan explicant. No és ni de bon tros una bona pel·lícula però s’ha de reconèixer que si més no és entretinguda.
Simpàtica pel·lícula familiar que, encara que té un argument força simple, és molt entretinguda. És sobretot un espectacular festival de colors i música amb una història que transcorre la majoria del metratge en plens carnavals de Rio de Janeiro. Connectes fàcilment amb els personatges i el ritme no decau en cap moment. No arriba al nivell de les pelis de Disney o Pixar, però, sincerament, és millor del que m’esperava.
http://www.karmafilms.es/bebes
Curiosa pel·lícula/documental sobre el primer any de vida de quatre bebès en diferents parts del món (Namíbia, Mongòlia, Japó i Estats Units). És una pel·lícula sense gairebé paraules, ni veu en off.... només ens mostra com aquests quatre nadons passen els primers dies de vida, les seves primeres descobertes, les primeres frustracions, les primeres paraules, les primeres passes.... Molt curiós veure com és de diferent la vida d’aquests nens en funció del lloc on han nascut. Molt maca i sobre tot molt tendre.
Entretinguda pel·lícula basada en un còmic de Marvel amb un guió simple, però efectiu i molta acció. La història té un transfons molt shakespearià sobre la lluita de dos germans pel poder. No sé si la tria de Kenneth Branagh com a director és la que li ha donat aquest aire o si per el contrari –ja que desconec el còmic en el que es basa- la història ja incloïa aquests elements. En quant als actors, molt encertada la tria de Thor, tant per la imponent presència física com per saber dotar al personatge d’un equilibri perfecte entre arrogància i humor. No ho és tant, però, l’elecció del Loki, germà de Thor i aspirant al tro ja que, al meu parer, no li dona la intensitat que el personatge requereix. En quant al 3D, un cop més, absolutament prescindible. En aquest cas, igual que va passar a “Furia de Titanes” o “Aibender”, la pel·lícula està filmada en 2 dimensions i el 3D està afegit a posteriori. Encara que la qualitat és molt millor que en els esmentats films, no aporta gaire a la trama i en canvi li treu lluminositat i claredat a les escenes d’acció. Jo cada cop més, si puc triar, prefereixo les versions bidimensionals. En conjunt és una pel·lícula molt entretinguda i amb un final obert a possibles seqüeles.
http://www.devraismensonges-lefilm.com
Entretinguda i simpàtica comèdia plena d’embolics i malentesos. Una petita mentida piadosa desencadena la trama d’aquesta pel·lícula. Una mentida que va creixent i es va convertint en un autèntic embolic amorós en el que s’hi troben implicats tres personatges. És una comèdia àgil amb situacions que provoquen més d’un somriure. Una pel·lícula amb bones interpretacions i que demostra que la comèdia francesa està en plena forma. Per passar una bona estona.
http://www.avalonproductions.es/happy
Interessant pel·lícula que, centrada en uns quants personatges, ens parla de temes tant comuns com són el compromís, la soledat, la por a començar una nova relació... Parla de com aprendre a estimar i a deixar-se estimar i a afrontar els canvis, és a dir, ens parla del procés de créixer i fer-se adult. Són, en definitiva, personatges en busca de la estabilitat emocional. La història i els personatges són creïbles i els actors estan tots molt bé. L’acció es situa a Nova York i m’ha fet pensar en aquelles comèdies d’Edward Burns (“Ella es única”, “Las aceras de Nueva York”, etc...). Recomanable.
http://www.deaplaneta.com/es/el-amor-y-otras-cosas-imposibles
Aquesta és una pel·lícula sobre sentiments, sobre relacions, sobre la vida. La protagonista, casada am el seu cap, acaba de perdre a la seva filla acabada de néixer. És una dona que s’ha d’enfrontar al sentiment de culpa, a un fillastre que no li acaba de posar les coses fàcils i a la mare d’aquest, una dona que aprofita qualsevol ocasió per desacreditar-la, especialment com a mare. És una història amb aires de cine independent a la que s’ha d’agrair no caigui en el melodrama. Força interessant.
Pel·lícula molt fluixa al voltant d’un conillet de Pasqua que en realitat vol tocar la bateria i un jove que encara viu amb els pares i al que no se li coneix ofici. El problema es que la història no té gens de ganxo i els personatges no tenen carisma (ni tan sols Hop). Els efectes especials estan molt aconseguits però si no se li afegeix una bona història i una mica de gràcia, no serveixen de gaire. Destaquen només un parell de gags, el de Hop fent-se passar per una joguina de corda i el numeret musical on es fan passar per un ventríloc i el seu ninot. Absolutament prescindible.
http://www.codigofuentelapelicula.com
Sempre m’han agradat les històries que juguen amb el concepte espai temps. Viatjar a un futur on els homes estan dominats pels primats (“El planeta de los simios”), viatjar al passat per matar/salvar a la dona que donarà a llum al cap de la resistència humana en front les màquines (“Terminator”), quedar-se atrapat temporalment en un mateix dia (“Atrapado en el tiempo”). Són molts els exemples de pel·lícules que plantegen si viatjant al passat es pot alterar el present. El “Código Fuente” és un sofisticat programa informàtic creat com una eina antiterrorista. En aquest cas i a traves de la repetició dels 8 darrers minuts abans de l’explosió d’un tren, es pretén esbrinar l’autor de l’atemptat per evitar un altre de més envergadura. La pel·lícula, en aquest aspecte, s’assembla a “Atrapado en el tiempo” doncs en les successives repeticions d’aquests 8 minuts, el protagonista va modificant les seves accions per tal de complir la seva missió. No us explicaré res més. Us recomano que l’aneu a veure. Els actors estan molt bé, en especial Jake Gyllenhaal i Vera Famiga. Una pel·lícula intel·ligent i eficaç. Molt recomanable.
Opinions (totalment subjectives) sobre les pel·lícules que vaig a veure al cinema.
Noticias: Noticias
